Article de Sílvia Reyes durant la Brigada de Solidaritat 2018 a Oaxaca, Mèxic

Quan el passat mes de maig vam decidir formar part de la Brigada Internacional de l’Associació Catalana per la Pau, conjuntament amb l’Observatorio de los Derechos Humanos de los Pueblos, totes sis integrants de la brigada vam començar a llegir sobre les vulneracions de drets humans que pateixen les comunitats indígenes a Mèxic, en concret a l’Estat de Oaxaca.

Paral·lelament a aquesta lectura, era impossible no copsar l’important moment històric que estava vivint el país: l’1 de juliol es realitzaven eleccions nacionals, i el procés electoral estava envoltat d’una situació d’extrema violència. Fins a 130 polítics van ser assassinats durant la campanya electoral (45 dels quals eren candidats, i 18 dels quals ho eren a l’Estat de Oaxaca), es perpetraren 351 assassinats contra funcionaris de l’administració, i es registraren fins a 564 agressions a polítics. Aquesta onada de violència va provocar que més de 200 polítics, principalment de partits opositors, renunciessin a la seva candidatura.

Part de la Brigada de Solidaritat a Putla de Guerrero | Foto de Mercè Navarro

Es tractava, doncs, d’unes eleccions històriques, on es preveia una àmplia victòria d’Andrés Manuel López Obrador, del partit de Movimiento Regeneración Nacional (Morena). Per primer cop en la història de Mèxic, des de feia 70 anys podia guanyar un partit de l’esquerra.

Aquestes eleccions coincidien també amb un dels moments més tensos de la guerra del govern contra el narcotràfic, iniciada el 2006, i amb un ampli descontentament social en relació a les agressives polítiques neoliberals dutes a terme en les dues legislatures del govern de Peña Nieto (Partido Revolucionario Institucional, PRI): privatització de l’educació, concessió de territori mexicà a empreses transnacionals, encariment del petroli a nivell mai vistos, elevats índexs de corrupció, forta repressió a opositors polítics, i paramilitarització del territori nacional.

El 2 de juliol, un mes abans de la nostra arribada a Mèxic, es va conèixer la victòria de López Obrador i, per tant, el gir a l’esquerra del govern mexicà. La victòria fou contundent: López Obrador va ser el candidat més votat a 31 dels 32 estats mexicans, superant el 50% dels vots a 20 Estats, i aconseguint el 53% dels vots en l’escrutini final. Es donà el rècord en assistència de vot en unes eleccions nacionals, una participació del 63,44%, malgrat l’espiral de violència en el procés electoral.

AMLO va prendre possessió del càrrec de president l’1 de desembre | Foto de Mercè Navarro

Pel que fa a la nostra estada a Oaxaca, acollits per l’Observatorio de los Derechos Humanos de los Pueblos i el Comité de Defensa de los Pueblos (CODEP), ens va permetre la visita a un bon nombre de comunitats indígenes de tot l’Estat, coneixent i escoltant les seves problemàtiques, a través de les quals vam poder constatar diferents fets:

En primer lloc, la situació d’abandonament de les comunitats indígenes, per part del govern mexicà, provocant greus situacions d’aïllament, manca d’inversió en vies de comunicació i carència d’infraestructures socials, sanitàries i educatives. Com, per exemple, les observades a les comunitats de Santa Catarina de Xanaguia, i compartides per moltes altres comunitat de la Sierra Sur. Aquest context obliga la població local a organitzar-se per exigir els seus drets, així com a autogestionar-se per a donar resposta a les necessitats oblidades pel govern estatal.

Per copsar la gravetat d’aquests fets, és important conèixer les característiques de la població de Oaxaca, on els indígenes representen el 65% de la població, i on fins a 428 municipis, dels 570 que hi ha a l’Estat, es regeixen pel sistema indígena tradicional de ‘usos y costumbres’, nomenant les seves autoritats municipals a través d’assemblees, a mà alçada, i enfront del sistema de partits.

Santa Catarina Xanaguia | Foto de Mercè Navarro

En segon lloc, vam constatar la fragant vulneració de drets humans a comunitats com ara Guadalupe Nuevo Tenochtitlan, Sant Isidro de Vista Hermosa o Ojite Cuauhtémoc. Vam escoltar esfereïdors testimonis de víctimes de desplaçaments forçosos, agressions i assassinats per part de grups paramilitars. Així com la manca de reconeixement per part del govern estatal a les autoritats locals escollides lliurement per les comunitats, a través del sistema de ‘usos y costumbres’. Paral·lelament, vam conviure amb activistes i líders de la defensa dels drets humans, que pateixen des de fa anys una constant situació de persecució i amenaces.

Vam constatar també la total impunitat d’aquests crims comesos per organitzacions paramilitars, principalment per l’organització Antorcha Campesina, i reguardats o promoguts de forma més o menys directa pel mateix govern estatal i nacional.

Homenatge a les persones assassinades durant la massacre de Nochixtlán | Foto de Mercè Navarro

Aquestes agressions no es poden entendre com a casuals o aïllades, sinó que responen a la confrontació directa entre el model de vida organitzatiu de les comunitats indígenes, la seva lluita pel territori i pel poder popular, enfront als interessos neoliberals del llavors vigent govern del PRI, i dels anteriors governs, també neoliberals.

Cal tenir en compte que des del 2009 s’han concessionat fins a 950 projectes de mineria a empreses internacionals a Mèxic, a banda d’altres projectes hidroelèctrics i eòlics. Només a l’Estat de Oaxaca, s’ha concessionat el 25% del territori a projectes miners internacionals, en zones on hi viu un gran nombre de comunitats indígenes, amb el consegüent impacte mediambiental i un gran nombre de desplaçaments forçosos.

En totes les comunitats visitades, vam copsar la sensació d’esperança davant la presa de possessió de la presidència de López Obrador, el següent 1 de desembre de 2018. Moltes de les seves promeses electorals estaven relacionades amb el retorn de la sobirania nacional al poble Mexicà, destacant mesures com la persecució de l’autosuficiència energètica, l’atenció mèdica universal, la revisió de la reforma educativa vigent en favor de l’educació pública i gratuïta, l’autonomia del Banc Mexicà, o la revisió de la reforma energètica, que havia permès l’entrada a la inversió privada estrangera.

Tanmateix, les organitzacions socials eren alhora molt cautes, augurant un augment de la violència, com a estratègia per perpetuar els interessos i privilegis del vigent partit dirigent, abans de l’entrada del nou govern.

Comunitat Triqui a Sant Isidro de Vista Hermosa | Foto de Mercè Navarro

Sis mesos després de les eleccions i un mes posterior de la presa de possessió del President López Obrador, el context de violència no ha cessat. Un seguit de notícies posa de manifest l’elevat context de violència contra les comunitats indígenes, contra defensors dels drets humans, i sobre polítics del partit governant. Així doncs, des de Barcelona, volem sumar-nos a la denúncia del Observatorio de los Derechos Humanos de los Pueblos pel que fa als darrers assassinats i agressions: els cinc assassinats perpetrats contra dirigents de Morena. L’últim, produït contra Alejandro Aparicio, president municipal de Tlaxiaco, el passat 1 de gener, un dia més tard que jurés el seu càrrec.

Les constants agressions a integrants del Comité de Defensa de los Pueblos (CODEP) a la ciutat de Tlaxiaco, essent l’última el passat 19 de desembre de 2018, per part de grups de transportistes del PRI, amb el suport de la política estatal. La desaparició forçosa de Vicente Santiago Pérez, de 25 anys, i integrant del CODEP, el passat 13 de desembre a la carretera de Tlaxiaco. Així com les agressions sofertes, de nou, a la comunitat El Ojite Cuauhtémoc, el passat 22 de desembre, perpetrades per paramilitars priistas del grup Antorcha Campesina.

Ens sumem a l’exigència de l’Observatorio que tots aquests esdeveniments, i totes les agressions anteriors, no quedin impunes, i a l’exigència de restablir una situació de normalitat i cessament de la violència a l’Estat d’Oaxaca i a tot el territori mexicà.